Josep Garcia, va arribar a València de xaval, desconeguem el seu lloc i data de naixement. Tenia una veu bonica i unes floritures gracioses per a cantar els estils valencians de l’horta. S’ha dit que el sobrenom de cantador el prengué d’una ocasió en que hagué de cantar en presència dels Reis d’Espanya, i a una exclamació  de la Reina Victòria Eugènia: ¡Ese xiquet es una maravilla! Ja en el trinquet a on marxava, el solien anunciar entre els que formaven partida com a el marxador Maravilla. Allí era molt conegut; a més de vendre cacau i tramussos al Teatre de la Princesa, on s’escoltava eixa veu ben timbrada de Maravilla en els descansos de les representacions.

Se solia acompanyar amb la guitarra mentre cantava, i portava al costat amb el guitarró a Severet de Xirivella, que en el seu temps va ser el millor en el seu instrument.

Com ens conta Carles Pitarch al seu llibre ANTOLOGIA DEL CANT VALENCIÀ, Maravilla i Carabina solien acompanyar als Dolçainers de Tales en les cantaes d’albaes a Gandia a la segona meitat del segle XIX. No seria estrany que també anaren amb ells a Bétera ja que com ens diu Joan Manuel Pons Campos al seu llibre Bétera 1880-1899, l’any 1887 el dolçainer i tabaler de Tales participaren a les festes de l’Assumpció on també es celebraven les serenates, l’actual ni d’albaes a la plaça Major del poble (hui dia plaça del Mercat) el 15 d’agost.

Va participar a la cantà de Bétera del 15 d’agost de 1904 en companyia de Carabina i el Alcoianet.