Vicent Bernabeu i Garcia va nàixer a l’Horta d’Alacant al 1849. Va anar a peu fins a València quan només era un xiquet i començà a treballar de cordeller a Campanar. Ja de major regentà un birler a la barriada de Tendetes. Va ser el primer cantador contractat a sou per a cantar a les festes formant parella amb Maravilla i gojant de gran popularitat en tots els pobles on es feien cataes. És a partir d’aquesta parella on es pot situar l’inici de l’època més gloriosa del cant valencià.

S’ha dit que el seu estil pla tenia la solidesa festiva del cant gloriós del llaurador, en contrast amb el seu company Maravilla, més fi i adornat, que li valgué el sobrenom. Versador rústic, se versaven a ells mateixa, solia buscar les rimes consonants en versos en llengua castellana, molt en la costum de l’època.

Carabina va morir el dia 11 de setembre de 1914. Al seu soterrament acudiren les millors veus del cant valencià, colles d’instrumentistes, amics i gent del poble per a donar un últim adeu a una de les millors veus del cant valencià.  

Se solia acompanyar amb la guitarra mentre cantava, i portava al costat amb el guitarró a Severet de Xirivella, que en el seu temps va ser el millor en el seu instrument.

Com ens conta Carles Pitarch al seu llibre ANTOLOGIA DEL CANT VALENCIÀ, Maravilla i Carabina solien acompanyar als Dolçainers de Tales en les cantaes d’albaes a Gandia a la segona meitat del segle XIX. No seria estrany que també anaren amb ells a Bétera ja que com ens diu Joan Manuel Pons Campos al seu llibre Bétera 1880-1899, l’any 1887 el dolçainer i tabaler de Tales participaren a les festes de l’Assumpció on també es celebraven les serenates, l’actual ni d’albaes a la plaça Major del poble (hui dia plaça del Mercat) el 15 d’agost.

Va participar a la cantà de Bétera del 15 d’agost de 1904 en companyia de Carabina i el Alcoianet.