Francesc López Cones el Cabiscol 1883-1928

                Llaurador de Campanar, i cantador de cant pla a l’estil antic de l’horta, que s’acompanyava les cançons mentre tocava el guitarró. Tot el que li faltava de veu li sobrava d’improvisació clàssica popular, pel que era considerat el millor versador del seu temps, reconeixement que figura fins als nostres dies. Imprescindible en tota bona cantà, els seus versos deixaven una estela de sabor i bon gust que no s’ha pogut millorar. Poeta del poble sense retòriques. Innates, connaturals, les seues improvisacions donaven a l’ambient de la cantà tota la saba hortolana que se precisa per a que la cançó tinga molla i arrels.

                Les cantaes en que ell prenia part omplien el cel valencià d’uns versos meravellosos que han deixat un camí de records d’aquell llaurador de l’horta de Campanar popularment conegut per el Cabiscol. El seu cant era curt, mitjaner, però graciós. La gent solia guardar molt de silenci quan ell cantava, més per escoltar la lletra -que sempre solia tindre qualitat- que per la veu, en una època de grans cantadors que tenien com a un honor cantar alguna cançó versada pel Cabiscol.

                Morí el 30 de març de 1928 als quaranta-cinc anys tan suaument com si estiguera cantant-nos l’última cançó.