Josep Cotino Simó va nàixer en Xirivella l’any 1888, de pares llauradors, i va ser el major de cinc germans, que continuaren l’ofici familiar. Seguint la tradició del cant valencià a Xirivella —on era conegut com Pepe el Querido—, des de ben jovenet ja cantava amb els amics quan anava a l’horta a treballar. En conèixer Evaristo, este el va introduir en les cantaes, a les quals es dedicà en la mesura que li ho permetia la faena de llaurador.

Va gravar plaques en 1925 junt al mestre Evaristo, viatjant a Barcelona amb alguns músics de Xirivella que solien intervindre en les cantaes. Al seu germà Carlos el Querido, bon aficionat, li ensenyaren a rascar la guitarra perquè poguera acompanyar-los en el viatge. Després, el Xiquet de Xirivella —que, com tots els cantadors del seu temps, es versava ell mateix— va cantar en distintes ocasions amb Evaristo, el Muquero, el Ceguet de Marxalenes, el Xiquet de Benaguasil, el Xiquet de Bétera, la Blanqueta i altres grans cantadors del moment.

D’estil molt fi, encara que tallava la paraula més bé prompte, feia un cant molt ben dit, amb un requintat ràpid com el d’Evaristo, molt apreciat pels aficionats. En una de les plaques que va gravar s’anuncia el seu cant com a cant requintat, un dels pocs casos en què consta així en l’etiqueta dels discs comercials.

De mitjana alçada i persona formal, va ser un bon cantador d’estil, de veu no molt forta però amb dicció clara i precisa. Cantà sobretot abans de la Guerra Civil (1936–1939), i després encara actuà fins a finals dels anys quaranta. Tingué una sola filla, Salut, i una neta, Pepa, a qui li cantava valencianes ja de major. Morí en 1968 al seu poble natal.