Soledat Roig Segarra va nàixer al poble de la Vall d’Uixó al 1894, i des de xiqueta va tindre molta afició al cant valencià. Debutà l’any 1918 en la Plaça de Nules, junt a uns altres cantadors del seu poble, que en aquells temps feien cantaes per tota la comarca de la Plana de Castelló i de les dels voltants. Per la seua gràcia i desimboltura, Soledat va ser molt requerida en les cantaes de quintos i de festa, i va aplegar a ser una de les cantadores més apreciades, ella a soles o junt als cantadors que pujaven de l’Horta de València, el Camp de Túria o altres llocs, contractats pels quintos o festers. En la segona mitat de la seua vida, Soledat es retiraria a viure a Almenara, a m les seues filles, a on sempre va rebre el record i l’homenatge dels que l’havien sentida cantar al llarg de tota una vida.

          Soledat seria l’última veu del cant valencià que cantaria habitualment en les cantaes de la Plana la vallera, encara que este cant no es perdé amb ella. Amb graciosa i bonica veu, Soledat sabia donar els girs característica de cantar a l’estil de la Vall d’Uixó, cant o jota valenciana de ronda que tenia una introducció melòdica pels músics de vent -unes variacions que es tocaven abans de la veu del cant- i la veu quedava després acompanyada de les guitarres, i del guitarró requintant “al galop”, que donaven la pauta adequada a un cant de jota curt, medit, retallat i trencat pel mig del terç, que és on té la gràcia, que el distingeixen de l’u i dos, l’u i dotze, i l’u de l’horta valenciana, reposats i cerimoniosos com la xafada del cavall en la terra molla: la terra ha segut la mare del ritme!

          Soledat ens va deixar al 1971 i encara que podíem saber més coses de Soledat … Per a què seguir? Queda tot dit fent memòria d’aquella bonica i graciosa veu que donà, com ningú ha donat, els girs més característiques de cantar a l’estil de la vallera. Sols podem recomanar a eixa bona gent que viu al poble mateix i entorn a la Vall d’Uixó que facen per restaurar una manera de cantar que està plena d’essències valencianes. La Vall d’Uixó, Borriana, Nules, Xilxes, la Vilavella, Moncofa, Almenara i tants altres pobles de la Plana: feu per que torne la renaixença d’una cultura recollida a les brises del Mare Nostrum, tingau consciència d’una veu que ens honrà a tots els valencians fent record d’aquella dona menuda sempre vestida de dol, i que per a la seua cançó sabérem nosaltres del cantar de la vallera, amb la gràcia i estil de Soledat.