Conxa Tamarit Alacreu va nàixer l’any 1902 en Castellar, terme de València, en una casa de llaurança de la Carretera dels Mauros, en plena horta. En sa casa se feia la vida tradicional dels llauradors: els homes a conrear la terra i les dones a vendre als mercats. I eixa seria la seua vida —com la de son pare, sa mare i el seu germà— quan va ser fadrina, i també després de casada: apart de les faenes de casa, anava a peu a vendre els productes de la collita al Mercat del Forn d’Alcedo i al Mercat de Russafa, i també ficava la lloca i anava a vendre pollets al Mercat de Sedaví, primer poble de l’Horta de València que limita amb Castellar pel Sud.

           Des de xiqueta Conxa va escoltar cantar valencianes i albaes en la família i en tot aquell rodal de l’horta de Castellar. Tant ella com el seu germà Alfredo, que eren ungla i carn, tenien bona veu i cantaven. Quan ella era encara fadrina d’uns vint i tants anys (cap a l’any 1926, poc abans de casar-se) li proposaren d’impressionar algunes plaques de cançons d’estil i albaes, i ho va fer junt al Ceguet de Marxalenes i el Xiquet de Pedralba. Cantava amb una veu complida i estil peculiar que l’acrediten com a bona cantadora, encara que no es va dedicar d’ofici a anar contractada a les cantaes.

           Dona fina i neta, com han segut habitualment les llauradores valencianes, i tota sa vida molt devota de la Marededeu del Carme —l’escapulari de la qual portava sempre al coll— li dedicaria al seu nóvio Pepe el Flare la següent cançó, versada en castellà, com era comú en aquells temps, la qual va gravar a l’estil de l’u:

Te quiero más que a mi vida,

más que a mi padre y mi madre,

y si pecado no fuera,

más que a la Virgen del Carmen.

           Conxeta es casaria en 1927 i es posarien a viure —no molt lluny d’on ella va nàixer— en l’Entrada del Picardó (hui Carrer del Miniaturiste Crespí), travessia de la Carretera del Pi, en la casa heretada pel seu marit Pepe. En Castellar la coneixerien tots a partir d’aleshores com a Conxeta la del Flare o Conxeta la Flara. Després de guerra ja no cantà més. Morí allí mateix, a la llar familiar, l’any 1968.