LA PERLA DEL EBRO
Jacinta Bartolomé -París 1931. Arxiu privat de Vicente Torres, Monzalbarba-Saragossa.
Jacinta Bartolomé Soria va ser una extraodinària cantadora de jota aragonesa que també cantava valencianes: en gravà en plaques de 78 r.p.m., i n’interpretà en espectacles de música tradicional en distintes ciutats d’Espanya i Europa. Per això apareix ací entre els cantadors d’estil coneguts. Naixcuda a Saragossa l’any 1902 en una família humil, va ser l’única de catorze germans que des de xiqueta tingué molta afició a cantar. Ho feia en la fruiteria que tenia sa mare al Carrer de Sant Miquel de Saragossa mentre li ajudava arreglant el genero en les posts. La gran jotera Pilar Gascón, passant per allí un dia quan Jacinta tenia dèsset anys (1919), l’escoltà i, quedant fascinada per la bona veu que tenia, li oferí ensenyar-li debades. Als dos mesos, no obstant, no pogué continuar ensenyant-li per haver-se-li mort el nuvi a la gran cantadora. Esta li proposà que anara a estudiar amb el que havia segut el seu mestre de jota i empresari d’espectacles folklòrics Miguel Asso Vitallé (Saragossa 1886-1936), que seria el que li ensenyaria i la faria famosa.
Va ser per mitjà dels espectacles que des de 1916 arreglava Miguel Asso en distintes ciutats espanyoles, i després europees —en els quals participaven també quadros de balls populars valencians i els millors cantadors d’estil— que Jacinta Bartolomé va arribar a conèixer als principals cantadors valencians: Evaristo, el Ceguet de Marxalenes, el Xiquet de Paterna, i diversos altres. Estant junt al seu mestre, amb el que mantingué una estreta relació, va aprendre no sols cant valencià d’estil, sinó també asturianada i flamenco. Molts anys la companyia de jotes aragoneses de Miguel Asso actuà en València, junt als quadros de balls valencians, en els espectacles de cants i balls populars que durant una setmana —i després nou dies— s’oferien en la Fira de Juliol de València. Jacinta tingué, per això, moltes oportunitats d’escoltar el millor del cant valencià i d’aprendre gràcies al seu gran talent. És la única intèrpret no valenciana del panorama artístic espanyol que aconseguí cantar bé les valencianes.
A més de ser una gran cantadora de jota aragonesa, va estudiar també bandurria, requinto i guitarra i va ser una excel·lent tocadora. La seua època de majors èxits van ser els anys vint i trenta. En 1929 va guanyar el Primer Premi del Certamen Oficial de Jota Aragonesa. Eixe mateix any participà en els actes culturals dedicats a les diverses parts de l’Estat en el Poble Espanyol de Barcelona durant l’Exposició Internacional; i gravà no sols jota de la seua terra, l’Aragó, sinó també valencianes, junt al Xiquet de Paterna, en plaques de 78 r.p.m. L’any 1931 estigué actuant durant onze mesos en Paris al Théatre de la Cigale i altres, en un espectacle protagonitzat per Raquel Meller, en el qual, a més de jota aragonesa, Jacinta cantava i ballava també valencianes vestida de llauradora. En el seu estil de cantar el cant valencià, segons es pot escoltar en les seues plaques —l’u i el dos, l’u i el dotze i l’u—, va rebre la influència del cant assaonat del Xiquet de Paterna.
Entre 1950 i 1980 Jacinta Bartolomé va ser professora de cant de l’Escola Municipal de Jota de Saragossa, des de la mort de la seua predecessora Pascuala Perié (1901-1950), i en els moments de recolliment quan es quedava a soles junt a algunes de les alumnes amb les que mantenia una relació més estreta, li agradava recordar i cantar les valencianes, que havia interpretat de jove en els escenaris de Paris. Les seues gravacions de cant valencià d’abans de la guerra civil de 1936-1939 es reeditaren diverses voltes entre 1967 i 1984 junt a algunes del Xiquet de Paterna i del Ceguet de Marxalenes en el disc Microsol LP Valencia y su música (Regal-Emi-Compañía del Gramófono-Odeón LREG 8.010). Justament en 1984 va rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Saragossa, i faltà allí mateix l’any 1993.
Informació treta del llibre de Carles A. Pitarch Alfonso, Doctor en Etnomusicologia, University of Marylans: MATERIALS INÈDITS PER A UNA ANTOLOGIA DEL CANT VALENCIÀ. València 2011.