EL XIQUET DE VINALESA
Lluís Soribes Quirós va nàixer en València el 10 d’agost de 1908, fill d’Antoni Sorribes i Joana Quirós, i va ser batejat a l’Església de Sant Agustí de València. Immediatament, uns pares “de llet”, anomenats Joaquim Llopis i Modesta Sanfélix, se l’emportaren a Vinalesa, i esta mare el crià donant-li el ser dels seus propis pits. Va ser confirmat en la Parròquia de Sant Honorat de Vinalesa pel Sr. Arquebisbe de València. Feu la primera comunió en la Parròquia de Sant Honorat de Vinalesa. En l’any 1929 va ser quinto i, considerat com a fill del mateix poble, va ser reclutat en Vinalesa, en el seu Ajuntament. De professió va ser llaurador.
Lluís Sorribes des de molt xicotet es va sentir enamorat del cant valencià, sent Evaristo i el Muquero els primers cantadors que va conèixer. Per cert, que centenars de vegades es desvetllava anant darrere d’ells per a escoltar-los cantar. Al mateix temps, ell sempre anava cantant pels camps sense adonar-se’n que alguns l’estaven escoltant. Un dia que se celebrava en Vinalesa una guitarrà per a les festes de Santa Bàrbara i que cantaven Evaristo i el Muquero, serien sobre les tres de la matinada i es parà la cantà per a fer un mosset en casa del clavari major, que per cert era el tio Toni el Gloriós. Estant allí dins de sa casa els cantadors, i Lluïset al brancalet de la porta que no s’atrevia a entrar, un home li digué a Evaristo: “Ací n’hi ha un xiquet que se canta el cant valencià en l’aire de dalt.” Quan Evaristo li va dir “Porta-lo cap ací”, l’home el portà davant del mestre i este li preguntà: “Xe, que tu vols ser cantador?” i el xic que no s’ho esperava, ple de vergonya només li contestava “Uei…” De bell nou li va insistir Evaristo dient-li: “Com li diuen a ton pare?” “Joaquín” contestà el xic. “I… a ta mare?” “Modesta” va respondre. “Puix vas a cantar-los una cançó”. Demanà que tocaren els músics i li versà una cançó, que dia així:
El Xiquet de Vinalesa – Vinalesa 1965. Arxiu familiar de Carme Sorribes, Vinalesa.
Voy a cantarte, ¡por fin!,
que mi garganta se presta,
porque tienes un jazmín
y eres la gloria, Modesta,
al lado de tu Joaquín.
Esta va ser la primera cançó que Lluís Sorribes va cantar amb música de vent i versada pel mestre Evaristo.
Al poc de temps s’organitzaren, creant una colla de músics, tres famosos tocadors de corda de Vinalesa, que eren Honorat de Pulsera —tocador de guitarra i guitarró—, Joan Batiste Muñoz —tocador de guitarra i guitarró— i Ferran Pascual Sanjaime —tocador de guitarró. Lluís Sorribes començà a cantar amb ells i prompte li posaren el sobrenom d’El Xiquet de Vinalesa. Així, començà la seua campanya en les cantaes, alternant amb un altre cantador anomenat Paco el Buc, que era un home major també del poble de Vinalesa. Com s’ha dit, l’any 1929 el Xiquet de Vinalesa va ser quinto i els seus companys de quinta pensaren en fer una guitarrà i li demanaren que fora ell un dels cantadors. Per cert, que va alternar aleshores amb un altre cantador anomenat Nel·let de Taborrilla, de l’horta de Foios.
Esclatà la Guerra Civil de 1936-1939 i Lluís Sorribes estigué uns anys absent de la seua afició fins que vingué el cas que en Vinalesa es formà un quadro de folklore valencià patrocinat per D. Vicent Lerga, rector de l’Església Parroquial de Vinalesa. Lluís Sorribes va ser cridat per D. Vicent per a què prenguera part en el quadro com a cantador, tenint diverses actuacions pels pobles valencians a on el quadro es desplaçava.
En l’any 1950 dos cantadors professionals anomenats els Xiquets de Mislata, per cert germans, anaren a Vinalesa per a cantar als quintos. Lluís Sorribes els va vore i escoltar però no parlà amb ells. A l’any vinent, tornaren i Lluís el Xiquet de Vinalesa alternà amb ells en la cantà. Vingué l’any 1952, Lluís Sorribes anà a contractar-los, i tornaren a fer la cantà. Considerant-se ja amics, els Xiquets de Mislata convidaren a Lluís per a cantar en les Falles en València, i també en la famosa cantà de quintos de Paterna. Des d’aleshores els Xiquets de Mislata feren popular a Lluís Sorribes el Xiquet de Vinalesa, que a continuació debutà en el Teatre Alcázar de València fent el paper del cantador de l’obra Les Barraques de Batistet de Carmelo Vicent. A continuació feren la funció d’El roser encantat, actuant de bell nou amb gran triomf. El Xiquet de Vinalesa continuà cantant en el teatre, actuant al Teatre Apol·lo de València, a on eixia a escena sobre una barca cantant esta lletra:
Valencia jardín de flores,
con su Mercado y la Lonja,
la reina en agricultores,
rica en arroz y naranjas
¡Viva Valencia, señores!
L’any 1953 el Xiquet de Mislata II, Pepico Marzal, i el Xiquet de Vinalesa cantaren junts en el Teatre Principal, en una presentació fallera organitzada per Manuel Marzal el Xiquet de Mislata i foren molt aplaudits. En el 1954 Lluís Sorribes va ser majoral de la festa de Santa Bàrbara i arreglà una guitarrà en la que prengueren part els Xiquets de Mislata, Marieta la Xiqueta del Túria i el Xiquet de Vinalesa.
En el 1955 se celebrà en la Platja de Benidorm, a l’Hotel Benimar, un concurs d’albaes organitzat pel Xiquet de Mislata, i el Xiquet de Vinalesa obtingué el Primer Premi. Per cert, per un defecte de la Direcció del concurs, al no avisar per al dia en què es feia el repartiment dels trofeus, el Xiquet de Vinalesa no recollí el diploma de les mans del General Franco.
En març de l’any 1961 se celebrà el VI Concurs de Cant Valencià, Trofeu Manuel Lahuerta organitzat per la Junta Central Fallera de València, i el Xiquet de Vinalesa obtingué el Tercer Premi. En març de 1964 se celebrà el VIII Concurs de Cant Valencià, Trofeu Manuel Lahuerta per la Junta Central Fallera, i el Xiquet de Vinalesa obtingué el Premi d’Honor.
Lluís Sorribes recorregué una infinitat de poblacions, com Gandia, la Vila Joiosa, Almussafes, Xiva, Catarroja, Serra, Petrés, València —en la Fira de Juliol—, i molts altres pobles que formarien una llista interminable. Ací acaba la seua història com a cantador d’estil. Lluís Sorribes el Xiquet de Vinalesa, lliurant tota la seua amor i afecte a València, la terra mare que el va vore nàixer.
Vixca València! Vixca el cant valencià!!!
Declaració feta per Lluís Sorribes el Xiquet de Vinalesa València, 10 de maig de 1980.
Informació treta del llibre de Carles A. Pitarch Alfonso, Doctor en Etnomusicologia, University of Marylans: MATERIALS INÈDITS PER A UNA ANTOLOGIA DEL CANT VALENCIÀ. València 2011.