EL MORENET
Anatoli Tormos Machí, conegut com el Morenet, va nàixer a Benimodo (Ribera del Xúquer) el 17 d’octubre de 1924. Era fill d’Eduardo el Ratllat i Pepeta la Colassera, i tenia dos germans. Quan tenia només quatre anys, son pare morí en un accident de caça a Terol. El 1934, amb 10 anys, la família es traslladà a València. Primer visqueren al carrer Sant Ramon, al barri del Carme, però els xiquets, acostumats a l’aire lliure del poble, emmalaltiren. Per això la mare decidí mudar-se a les afores, a la zona que hui és el carrer Sant Josep de Calasanz, on Anatoli viuria des d’aleshores.
Es casà a València el 1947 i tingué dos fills. Treballà com a pintor de cases fins a la jubilació, i també col·laborà amb l’artista faller Manuel Guinart pintant falles en temporada baixa.
De menut ja cantava totes les cançons de moda que li agradaven, però no fou fins als 35 anys (1959) quan començà en el cant valencià al cap-i-casal. De xiquet havia escoltat cantar al tio Pepe, un llaurador de Benimodo que sempre entonava valencianes. Sent membre de la Falla Alberic–Sant Josep de Calasanz, s’apuntà a les classes de cant valencià del Xiquet de Mislata a l’Escola de Folklore de la Junta Central Fallera, inaugurada el 1959. El 1963 hi aconseguí el diploma.
El 1961 guanyà el 2n premi de cantadors novells al Concurs Cant Valencià (VI Trofeu Manuel Lahuerta), i l’any següent el 1r premi de professionals. En el VIII concurs (1964) obtingué un Premi d’Honor. Viatjà cantant amb quadres de cants i balls populars a Milà i Bèrgam, on dedicà cants d’estil al papa Joan XXIII, i també actuà a París, Brussel·les i Anvers.
Cantà sovint amb el Xiquet de Mislata i Marineta, però també amb el Xiquet de Bétera, el Torrentí i el Tremendo. Participà en nombroses cantaes: les de quintos de la Vilavella i la Vall d’Uixó, la Cantà de l’Horta, la Cantà del Beat, les albaes de l’Altar de Sant Vicent Ferrer del Carme, les albaes del Puig, les cantaes de quintos de Manises, i moltes altres a l’Horta de València, Torís, Alzira, Gandia i més llocs.
En jubilar-se es retirà de les cantaes públiques, i només cantava en reunions familiars o convivals. Actualment viu al terme de Torís.
Informació treta del llibre de Carles A. Pitarch Alfonso, Doctor en Etnomusicologia, University of Marylans: MATERIALS INÈDITS PER A UNA ANTOLOGIA DEL CANT VALENCIÀ. València 2011.