José Maria Flores Terol, va nàixer al Puig el 1 de febrer de 1940. Els seus veïns el recordaven com des de molt xicotet, tindria 7 o 8 anys, quan tornava de l’escola i sa mare no estava a casa, ell es quedava assegudet al banc de la porta cantant cançons d’aquella època; Coples, ranxeres, flamenc… tot allò que li venia pel cap. Recorda també perfectament com amb el seu cosí Sigfrido, dos anys major que ell, anar d’alt del carro feien desafiaments per vorer qui cantava més.

        Quan tenia uns 13 anys,  un veí que era tècnic en electrònica, va muntar un micròfon dins de casa connectat amb un altaveu a la porta de casa, eren temps d’eixir a la fresca per la nit i allí, Manolo Montesa i Flores, agafaven el micròfon i començaven a cantar. El carrer s’omplia de gent per escoltar les seues veus.

          Quan tenia 16 o 17 anys, Vicent Salt, començà a organitzar vetlades de cant al Cine Vicenciano, aquelles vetlades van tindre molt d’èxit ja que tots els cantadors eren del Puig. Cantaven de tot un poc però el que més cantaven era flamenc. D’aquestes vetlades va nàixer el grup Los Azules del Puig.

Als 18 anys va començar a actuar contractat com a professional, a part del seu poble, a la Pobla de Farnals, Rafelbunyol, Puçol, Meliana… ha coincidit amb: Pepe Pinto, La Niña de Antequera, El Titi, Farina, Bruno Lomas, Rosita Amores i molts més que no recorda. 

Finalitzat el servei militar, començà a treballar en un banc i deixà d’actuar professionalment en els escenaris, cantava en sopars o reunions d’amics. Va tindre algunes propostes molt interessants per a treballar professionalment al món de l’espectacle però, les va rebutjar totes.  

A principis del anys 70, als sopars d’amics i de festes, coincidien entre altres: el seu cosí Sigfrido, Josep Bahilo, el Tio Bruno… allí se cantava flamenc i sobre tot albaes, donada la facilitat que tenien per al vers tant Bahilo com el Tio Bruno. En un d’aquest sopars als que també acudia de tant en tant el dolçainer José Maria Mosa, aquest els va convidar a anar a sa casa per a que els escoltara cantar albaes un dolçainer amic seu de València. Allí que es presentaren Bahilo i Flores i conegueren a Joan Blasco que després d’escoltar-los atentament, els va insistir en que es dedicaren a fer cantaes d’albaes en companyia d’ell. No va tardar Joan Blasco en demanar els seus serveis per a fer una nit d’albaes al Cabanyal i així va començar la vida artística lligada al Cant Valencia de Josep Bahilo i José Maria Flores. S’ha de donar constància, que aquesta primera nit, tant satisfets van quedar amb la seua actuació que els van contractar per a la setmana següent.