Victòria Sousa Genovés va nàixer a València el 15 de març de 1942 al Carrer de Torres, barriada de l’Olivereeta, on des dels 6 anys ja escoltava cantaes com la de l’Horta, del Carrer de Quart de Fora, festa de la que un tio seu era majoral. També escoltava als grans cantaors d’estil en els balls populars de la Fira de Juliol.

        La vena musical li ve de família ja que son pare, Feliciano Sousa Rodríguez, va ser un gran bandurrista, compositor, i tocador en les guitarraes valencianes. Va ser ell qui la inicià en el cant líric al Conservatori de València, així a l’edat de 8 anys començà a eixir a escena, cantant en les funcions teatrals de la Falla Tomasos-Carles Cervera de Russafa. El 1953 amb 11 anys guanyà el concurs Su voz en un hilo de Ràdio  València

         Al 1958 començà a rebre classes de cant valencià de la mà de Manuel Marzal, el Xiquet de Mislata, primer en Educació i Descans i al poc de temps a l’Escola de Folklore de la Junta Central Fallera, on obtingué diploma d’excel·lent al 1960.

        Començà a fer cantaes junt al Xiquet de Mislata, son pare i el seu futur marit Josep Lorente, gran intèrpret de guitarra i guitarró. La seua primera actuació pública va ser al teatre Apolo de València, l’any 1958, acompanyat del seu mestre, el Xiquet de Mislata. En 1964 formà parella de cant amb el Pollastret de Paterna, dins de la colla del Xiquet del Carme, sempre acompanyats per la rondalla de Sousa i els músics de vent de Torrent. A coincidit amb tots els grans cantadors de la segona meitat del segle XX i a cantat en totes les cantaes de la geografia valenciana.

          Amés de l’estil també canta cançó lírica.

        Se sent identificada amb la manera antiga de cantar, més plana i senzilla que l’actual. Amb el pas del temps ha anat incorporant al seu estil variacions i influències de diversos cantaors i cantaores.

         D’entre els cantaors amb qui ha actuat destaca, sobretot, el Xiquet del Carme, amb qui ha format parella durant vint-i-cinc anys.

         Ha tingut com a versaors més o menys assíduament: el Tio Nelet de Sant Isidre, el Xiquet de Mislata, el Xiquet del Carme i el Naiet de Bétera.

         Creu que, de mestres, es poden considerar actualment el Xiquet del Carme i ella mateixa.

         Dels diversos llocs on ha sigut cantant estil –fora de terres valencianes– el més llunyà és Neustadt (Alemanya), l’any 1960.

        Va iniciar el seu mestratge a les noves generacions als Cursos de l’Escola de Danses Mª Teresa Oller de Lo Rat Penat entre 1986 i 1992 i continuà a la Universitat Popular des de 1993 fins al 2012, any de la seua jubilació.