BAHILO
Cantador i versador d´albades i cant d´estil. Tota una vida dedicada al Cant Valencià fins el darrer moment. Considerat pels entesos, un dels més complets de tota la historia, per fer tant el cant com el vers al mateix temps i al més alt nivell. Dotat d´una de les millors veus que s´han escoltat i d´un estil propi dels més depurats, dels que creen escola. Domini en l´art de la improvisació, quasi únic, a l´hora de transmetre sentiments.
Fill de Vicent i Concepció, va nàixer a Sagunt, el 26 de Juny del 1940. Al poc de temps va tornar tota la família al Puig, el seu estimat poble, del qual estava enormement orgullós tal i com ho ha demostrat tantes vegades, representant-lo per la Comunitat Valenciana i fins i tot, fora d´ella. Va faltar al Puig el 13 d’octubre de 2009.
Ha donat a conèixer el seu art i el seu poble davant tot tipus de gent. Polítics, esportistes, toreros, grans empresaris, metges, artistes… Ha actuat en llocs como el Palau de la Música, Hotel Casino Monte Picaio, els teatres Talia i Principal, en fires com a Paterna i en altres Comunitats com a Navarra. En Falles des de les més menudes fins a les de categoria especial, amb la Fallera Major de València, en tot tipus de comissions.
Però sobre tot on més li agradava actuar era al carrer, sense micròfons, ni tecnologies. Gràcies a açò junt a la tradició i afició de sempre, El Puig és reconegut com el bressol del Cant Valencià.
Des de menut ja tenia molta afició al cant valencià, influït per son pare Vicent el qual li donava alguna idea a l´hora de versar. També per banda de sa mare portava sang de cantadors, ja que era Nebot de José i Daniel Paulino. La primera albada que escoltà va ser a Sixto del Puig quan tenia cinc anys de edat, a casa, junt a sa mare, en la nit d´albades de Sant Roc al Puig.
Sobre els 9 anys el tio Sixto i en la mateixa nit, li va fer començar una albada, acompanyat per Manolo Marzal, Xiquet de Mislata, que en sentir-lo li la va fer acabar amb ell I va recollir per primera vegada els aplaudiments del públic, que es meravellava mirant l´edat del xiquet i l’art que ja anava notant-se-li. A partir d´aquest moment, anava escoltant, a poc a poc, cantar i versar en el poble, pel carrer, la seua verdadera escola, i va anar agafant cada vegada més afició. Al poc de temps començà a actuar en festes amb amics fins que va formar el seu propi estil, el qual anava millorant pels anys, segons deia ell, fent tant cant pla com un impressionant i peculiar “requintat” molt difícil d´igualar.
El 11 d´octubre de 1969 es casà amb Melín, com ell li deia, el 7 d´agost de
1.970 va nàixer Josep Vicent. El mateix any va fer la seua primera nit d´albaes
de sant Roc completa, cantant i versant, que continuaria fent durant quasi 40
anys, esdevenint en el professional que possiblement tinga més nits d´albades
al seu haver. El 7 d´agost de 1974 naix Carlos i aqueix any en va fer sobre 700 albaes en la mencionada
nit, al no poder vindre el segon
versador (cantant-les i versant- les) amb els seus companys. Clar exemple pel
que ell lluitava sempre, que es cantara a tot el qui ho demanara, sobre tot als
xiquets del poble.
Ha tingut nombrosos reconeixements, com el dels festers de Sant Roc de l´any 2005 o el del 2010 amb caràcter pòstum que li feren els seus alumnes de l´escoles d Puig i Puçol.
També al poble ha fet recuperar, la famosa guitarrà de Sant Pere, i la de la Verge del Puig per la que sentia gran devoció.
El primer grup on cantà com a professional, el formaren ell mateix, versant i cantant acabant les albades i començant les albades Jose Maria Flores, i Joan Blasco a la dolçaina i el fill al tabal.
Anaren Junts uns 15 anys i gravaren un disc a Madrid anomenat “Albades”. També va intervindre a la pel·lícula “Vicenteta esta te queta” de Vicent Escrivá.
Actuà amb altres grups com Pavesos de Joan Monleon i Merxe, Alimara, Al tall i Paco Muñoz. Va ser en aquesta època i a Paterna quan amb els afamats Pilareta i el Pollastre feu el primer cant d´estil, del que dominava totes les versions. L’U i dos, l’U i dotze i sobre tot l’U on destacaria anomenant-lo el famós U de Bahilo.
Després aparegué el dolçainer Marcial de Xiva, pel que Bahilo sentia autentica passió i segons deia feia parlar la dolçaina. Junt a David al tabal i Abel Gayan començant les albades.
Formaren grup durant molts anys i varen gravant un altre disc “ Així canta Valencia”, d´albades i cant d´estil.
Mes tard formà grup amb Josepa Blasco i Josep Apa. Va ser en aquesta època quan patiria un parell d´operacions en les cordes vocals. A partir d aquest moment per motius de salut, i també del cor, sols versaria.
Finalment quedaren Josepa i ell, unint-se a Manolo de Catarroja i Pepita, la dona, així com Pepa Ramírez del Puig, alumna seua. Bahilo ha estat amb altres cantadors i versadors, del poble als qui ha cridat per actuar dins i fora del Puig, com ara Ramon Paulino, Emilio Luis, Vicent de Rosa. I de fora , Conxeta la del Mercat, el Muquero, Marina, Marieta del Túria, Marisé, els Pollastres, Pepico i Manolo Marzal, Pastoret, Naiet, Xiquet del Carme, Victorieta, Pilareta i molts més..
Apreciava als musics tant de vent, com de corda, Grups com el de Paterna, Godella, Bétera, amics com Calet i Segarreta, Vicent Carrasco…..
Durant la trajectòria ha intervingut i col·laborat en programes de TV i radio, Aitana TVE, TV3, C9 i Punt2, també nombroses entrevistes com la de Rosa Maria Mateo, el etnomusicòleg Carles Pitarch i Miquel Pérez, amic seu.
En quant a trofeus aconseguits estan el trofeu al millor cantador en el Primer concurs Manolo Marzal així com el premi extraordinari al millor versador lliurat per l associació Portal de Valldigna. Va ser fundador de l’associació de cant d´estil valencià. Però sense dubte el més entranyable premi per ell, va ser aconseguir fundar les escoles de cant valencià al Puig i un altra a Puçol, amb l´objectiu de que no desapareguera mai el nostre cant valencià. La família el va recolzar sempre.
La definició de Bahilo com a cantador i versador segons els professionals i entesos del cant i companyies discogràfiques és aquesta; Veu fina i potent, aguts fora de lo normal, intensa experiència, estil propi amb una requintada extraordinària. En quant a versador, era capaç de transmetre sentiments, aconseguint fer riure o plorar en un segon.
Per tot açò està considerat com un dels més importants “MESTRES DEL CANT VALENCIÀ”.