QUELO LA ROMERA

          Miquel Asensi Palanca conegut com el tio Quelo la Romera va nàixer a Bétera al setembre de 1876. Tercer dels set fills nascuts del matrimoni entre Francisco Asensi Fuster i Vicenta Palanca Campos. Va dedicar-se tota la vida a treballar al camp.

          Es va casar amb Rosa Campos Aloy amb la que tindre cinc fills, tres xiques i dos xics. Maria, Miguel, Felicidad, Rosa i Vicent Asensi Campos.

Va ser el  versador oficial de Bétera des de principis del segle XX.

El primer document escrit que tenim de Miquel Asensi és de 1927. Es tracta del primer Ave Maria que el va cantar  Francesc Albert Andrés el Muquero el 15 d’agost de 1927. Aquest document va ser escanejat per Carles Pitarch Alonso al 2001 a Aldaia i regalada una còpia a Vicent Asensi Eixea Caroli com a senyal d’amistat. 

Bétera 22 de Julio de 1927.

Doy principio en alegria

Mira que humildes están

Tú que nos sirbas de guia

Te vamos a saludar

Con verso el Ave María.

Yá declaran los seres

Virgen pura y celestial

Solo tu María eres

Sin pecado original

Porque vendita tu eres.

Del mundo eres la dicha

Solo tú llebas la calma

Eres la reina divina

A una vez todos te llaman

En Dios te salve María.

Quien le diga al Sol detente

No hubo ni puede haver

Es decir si tu no quieres

Quien disfrute tu poder

Entre todas las mujeres.

Solo tu llevas la palma

Por el mar y por la tierra

En el cielo coronada

Y en el mundo te veneran

En llena eres de gracia.

La masdichosa del mundo

Sufre la muerte y pasión

Y nos llenasteis de luto

Por alcanzar el perdón

Porque vendito es el fruto.

El cielo dio un gran suspiro

El angel llevó la envajada

Fui madre del prometido

Del mundo la más sagrada

Y el señor es contigo.

Disteis un niño a la luz

Y así lo cricificaron

Lo enclavaron en la cruz

Por redimir los pecados

Que fué en tu vientre Jesus.

            Un altre Ave Maria que conservem és del 1930. Aquest document va ser conservat per Francisco Miralles El Melitón. Encara que ha patit alguna modificació, és pot veure clarament la lletra original. Queda molt clar que la lletra no és la de Miquel Asensi sinó, la de Francisco Miralles que va copiar la lletra. Les modificacions posteriors són del seu fill José Miralles. Podem observar comparant les lletres que es tracta del mateix Ave Maria del 1927 però, amb un començament diferent i amb xicotetes diferencies que ven bé podien ser atribuïdes a errors al transcriure.

           Alba del Ave Maria de la Mare de Deu de Agost de 1930

En salud emos llegado

 a la Puerta de este templo

y seguiremos cantando

el ave maria con berso.

ya declararon los seres

Virgen pura y selestial

solo tu bendita eres

sin pecado original

entre todas las mujeres (taxat)

en el bendita tu eres

Del mundo tu eres dicha

solo tu llevas la palma

siempre de noche y de dia

en el mundo afamada

en Dios te salve Maria,

le dices al sol detente

por que es grande tu placer

tu siempre muy grande eres

quien disfrute en tu poder

entre todas las mujeres

solo tu llevas la palma

por el mar y por la tierra

en el cielo coronada

en el mundo te delera

que llena eres de gracia

la mas dichosa del mundo

sufre la muerte y pasión

y nos queda estar de luto

para alcanzar el perdon

por que bendito es el fruto

del cielo grandes suspiros

auque llevo la embajada

tu madre lo prometido

del mundo la mas sagrada

quel señor esta contigo

fuistes pura a la luz

y asi lo crucificaron

lo enclavaron en la cruz

para rendir los pecados

fue de tu vientre jesús.

Obreres i Majorals 1954. arxiu familiar Carmen Sandiego Soriano, Bétera.

           Al llibret de festes de 1953, a la programació del dia 15 d’agost ens diu que:

           A las 24, gran “Nit d’Albaes”, con el conocido “Chiquet de Bétera”, acompañado por el no menos popular “Sardino”, y la famosa “Cuhetá”, única en toda la región valenciana.

           NOTA.- Esta noche se despide el “versador” local Miguel Asensi, conocido por el “tío Quelo la Romera”, después de más de 20 años de “versaor”.

           Aquesta retirada anunciada al 1953, no va ser efectiva doncs, en fotografies de 1954 apareix en companyia de les obreres i majorals. Concretament en aquesta primera el podem veure a l’esquerra del tot.

           Podria ser fruit de la casualitat eixir a la fotografia però, en aquesta segona apareix en companyia del Sardino i del Xiquet de Bétera en algun acte celebrat a festes amb autoritats militars.

Obreres i Majorals 1954, al fons a l’esquerra podem vorer al Tio Quelo la Romera i al Sardino, a la dreta als músics de corda. 

           Ens conta José Miralles, el tio Pepe Meliton que quan era menut anava a tocar el tabal amb son pare i ja versava el tio Quelo la Romera. Va versar moltes vegades fora del poble, en moltes d’elles buscat per Francesc Abert Andrés el Muquero.  

          Andreu Ramón Taroncher Adreuet que va nàixer el 15 de setembre de 1934 va treballar molts any com a jornaler quan era jove per al tio Quelo la Romera. Solia anar a llaurar amb el matxo del tio Quelo, a collir raïm i qualsevol feina que li manava. Conta quan un dia estaven treballant en el camí Paterna, quan començaven a fer-se les casetes degut a que se ficà de moda l’aigua d’allí, i esmorzant baix d’una garrofera li va dir: —Adreuet vaig a dir-te un vers de l’aigua medicinal.

L’aigua del Paternero

és aigua medicinal,

que cura les almorranes

inclús el dolor de queixal

i a les dones que estan prenyades

les fa parir de natural.

           Encara que diuen que tenia molt de geni, Andreu el recorda com a molt bona persona, ell mai va tenir cap problema amb ell, tot al contrari, el tio Quelo sempre va confiar molt amb ell en assumptes del treball i mai li va demanar explicacions de si tardava més o menys en llaurar o fer altres tipus de feina. Andreu també anava habitualment a treballar en companyia del net del tio Quelo José Aloy Asensi Fill de Berto i eren tant xicotets que per a posar-li el colleró al matxo, havien de pujar d’alt del pessebre. Un anècdota que ens arriba pel seu net  és que el dia de la riuada del 1949, estaven treballant en uns camps de vinya del camí Alcubles i, la cosa se estava ficant molt negre però, el tio Quelo no volia deixar de treballar. Arribà un moment que el seu net li va dir que estava plovent molt i que ell se n’anava a casa. José va anar cap a casa i deixà al seu iaio al camp. Quan arribà a la plaça Lluis Reig hi havia més d’un pam d’aigua i va pensar que si continuava així el tio Quelo no podria passar. L’esperà i li va tocar passar-lo al llom doncs, l’aigua ja els arribava fins a la cintura. De vegades el tio Quelo se quedava pensatiu i murmurejava com si estigués renegant, eren moments en els que estava pensant versos. Andreu ens conta que de quan en quan Pepe (José Asensi) que li agradava cantar molt, començava a cantar i li versava el seu iaio.

           El tio Quelo anava tots els dies a casa del Pardalo l’esparter que vivia enfront de sa casa a raonar. Allí la neboda del tio Pardalo, Conxa Navarro Martínez recorda un dels seus versos:

Al vell ningú l’escolta

quan parla mai té raó,

el fiquen con si fora un trasto,

en qualsevol rincó.

           Com tots ja sabem, del treball del versador poca cosa queda, el Cant Valencià requereix d’un vers improvisat i una volta cantat, desapareix. Sols ens queda el que la memòria d’algunes persones ha pogut retindré i per sort per a nosaltres els dos Avemaria que van escriure.

            El tio Quelo la Romera faltà a Bétera el 18 de setembre de 1959.


Ramon Asensi i Ramon

Scroll al inicio