BORO DE PATERNA
Nascut d’una humil família el 14 de setembre de 1966 a Paterna, Salvador López Mafé, és conegut en tota la nostra Comunitat Valenciana com a Boro de Paterna.
La seua afició pel Cant d’estil li ve de molt jove, juntament amb els seus pares seguia, sempre que podia les cantaes de les festes pròximes amb molt d’interès. Un dia es va decidir a demanar ajuda per a aprendre a cantar però després de diversos intents, realment li van donar un missatge revelador: —Xiquet, dedicat a una altra cosa, el teu no és el cant…— I efectivament, li falta sensibilitat musical en l’oïda, però la seua afició no va poder assumir este missatge i va continuar seguint als cantadors allà on anaven.
Es va aficionar a seguir al Xiquet de Mislata, un dels grans versadors, i al costat d’ell, va aprendre a reaccionar ràpidament en el vers, perquè a versar és difícil aprendre, és un do que Déu dona a molt pocs i és un deure desenrotllar-lo. Li va acompanyar fins que en 1992, ens va deixar.
La seua primera intrusió en les cantaes va ser per a la festa de les Doloroses de Paterna l’any 1990, ja que la seua germana xicoteta era festera i no tenien versador aquell any….. es va armar de valor i es va llançar a versar a la seua germana i amigues en esta festa.
A partir de llavors, grans cantadors i cantadores han confiat en ell. El seu primer viatge versant va ser a Borriana on va versar a l’exposició dels vestits de la seua Fallera Major…… tot un repte per al nou versador.
Dins del seu ampli currículum com versador, hi ha dades importants a ressaltar, ja que :
Ha versat en esdeveniments tan distints com Presentacions, Proclamacions, Demanades de núvies, Cercaviles, Processons, Bodes, Batejos, Comunions, Aniversaris, Jubilacions, fins i tot en enterraments i incineracions, i, com a curiositat, fins i tot en l’enderrocament d’alguna vivenda.
Des de fa més de 30 anys realitza la cantà que la festa de la Penya El Clau realitza al juliol festejant les festes del Beat Gaspar de Bono, l’única cantà que subsisteix de les set tradicionals que es feien a la València antiga. Versador oficial del Grup de Dances Santa Bàrbara de València. Col·laborador de l’Associació de Cant de Estil de València i del Rat Penat.
Ha viatjat fora de la nostra Comunitat Valenciana, a Eivissa, Palma, Pamplona, Barcelona, Logronyo, Saragossa, Terol,… actuant en diverses ocasions a la casa de València a Madrid, fins i tot fins a Alemanya per a versar en la nostra llengua valenciana.
Dins de la nostra comunitat són innombrables les localitats que han gaudit del seu vers, entre altres, les més assídues són Bétera, Mislata, Alzira, Torrent, Aldaia, Xirivella, Pinedo, Canals, Xàtiva, Moixent, Riba-roja de Túria, L’Eliana, Godella, Burjassot, Manises, Quart de Poblet, Alboraia, Cheste, Benimuslem, Navajas, Nàquera, La Pobla de Farnals, Massamagrell, Puçol, Sagunt, Port de Sagunt, Picassent, Vilamarxant, Picanya, Oliva, Moncada, Tavernes de la Valldigna, Gandia, Cullera, Llíria, Benimaclet, Benetússer, Paiporta, Ontinyent, Sueca, Bonrepòs , Meliana, Olocau, Bunyol, Alfara del Patriarca, Benimàmet, Teresa, Silla, Chulilla, Algemesí, Rafelbunyol, Rocafort, Agullent, Alaquàs, Cofrentes, Borbotó, Xelva, Alborache, Quatretonda, Enguera, Beniparrell, Foios, Almussafes, Estivella, Gestalgar, Casinos, Villar del Arzobispo, Benigànim, Camporrobles, Montesa, Benaguasil, Aiora, Albal, Chella, Catarroja, Massanassa, Bugarra, Torís, Vallada, Marines, Manuel, Bocairent, La Llosa de Ranes, Benimodo, Llombai, Montserrat, Montroi, Cofrentes, Jalance, Serra, Higueruelas, Siete Aguas, Loriguilla, Sollana, Benetússer, etc.
Així com barris amb
festivitats pròpies com El Crist de Natzaret, La Verge de Montolivet,
Festivitat dels Desemparats en Patraix, La Verge de l’Horta de la Olivereta, el
Cabanyal, Beniferri, Carpesa, Sant Antoni de la Torre, El Crist de la Fe de San
Isidro, La Verge de Campanar, diferents Altars de Sant Vicent, El Crist de la
Salut del Palmar, sant Antoni Abat, en el barri de Sant Antoni, Festivitat de
Sant Blai en Ruzafa, Confraries Marineres del Marítim, Festa dels xiquets del
Carrer Sant Vicent, Clavaris de Sant Bult del barri de Xerea, Festivitat del
Corpus Cristi ,Festes de la Puríssima de La Punta, Verge del Rosari en Canyamelar,
etc.
Ha recorregut en
innombrables ocasions els carrers de nostra volguda Paterna, versant per a la
junta local fallera, per a la festa de les Doloroses, per a Santa Rita, i, com
no, i amb tot el seu amor i fervor, per al Crist. Sent ja un costum arrelat en
la festa que el segon dia del Tridu, al pas del Crist per la casa de la seua
família, se li canten unes albaes com a salutació dels veïns, agraïts per la
seua visita.
Participa, sempre que a ell recorren en Els Valls al Carrer, enfront de la Seu de la Mare de Déu dels Desemparats de València; per a la gala de la cultura valenciana, enfront de la Fallera Major de València en el Teatre Principal; al pas de la nostra imatge pelegrina per diversos pobles, barris i casals de la nostra ciutat. Així com col·laborant amb les Juntes Locals Falleres, Altars i Festers de la comunitat en qualsevol acte que li sol·liciten.
En llocs tan inhòspits com esglésies, grans escenaris, en ple carrer i fins a sobre d’un Vaixell Brasiler. Res es resisteix als versos de Boro de Paterna.
Sempre està disponible per a tot aquell que a ell recorre. Amic dels seus amics, col·laborador incansable i seguidor fidel del Crist de Paterna.
Què més se li pot demanar a un ambaixador de la nostra llengua?
Demanar-li que escriga els seus versos és donar-li un gran mal de cap perquè el més cridaner d’ell és que improvisa a una velocitat increïble els seus versos…però és incapaç d’escriure’ls…. Necessita secretària per a estes tasques i procura no comprometre’s per a no faltar.