CAPA
Capa – Bétera. Arxiu Familiar de Jesús Martínez López, Bétera.
Josep Martínez Izquierdo va nàixer l’any 1906 en Bétera, poble destacat des de sempre per les cantaes. Va ser un gran aficionat al cant valencià. Al seu avi patern li tragueren Capa de malnom, perquè, templat com era, sempre portava una d’aquelles capes que s’estilaven antigament per a abrigar-se en l’hivern, i d’ací li vingué el sobrenom heretat de família. Sa mare cantava molt en casa i també la seua germana major, i sentint-los les valencianes des de ben menudet, ell es va aficionar al cant. De xaval cantava, i escoltava a Evaristo i el Muquero, que solien fer les albaes i el Retaule en Bétera quasi tots els anys a les festes de l’agost en els anys ’20 del segle XX. També escoltaria molt a Joano el Xiquet de Bétera, qui en aquells anys començà a fer cantaes de la mà del seu mestre Evaristo.
Treballant de llaurador tota la seua vida com el Xiquet de Bétera, Capeta s’esplaiava cantant els estils del cant valencià sempre que feia faenes en el camp. I igual que aquell, Capa sols començà a fer pinets en les cantaes durant la Segona República, quan tenia alguns trenta anys, prou després d’haver tornat del servici militar, que feu en Melilla. La raó que un aficionat de Bétera i amic li digué al Muquero que mirara si Capa seria bon cantador, i el Muquero li respongué que hauria d’anar a Burjassot per a comprovar-ho.
Així a Capa el provaren en Burjassot, en unes festes en les que tenia que cantar el Muquero i el Civilet. L’esperaven per a que cantara com a mitjaner en la colla, n’hi havia molta gent i s’havia creat gran expectació entre els aficionats sobre un nou cantador de valencianes debutant. Capa tenia una veu alta i prou arreglada que li permetia requintar sense problemes. Acostumat com estava a cantar mentre llaurava usant aquella veu, podia pujar i baixar les cançons sense gran dificultat. Tot anà bé i quan acabaren, el Muquero, en vista de l’èxit, li versà i cantà una cançó en la qual el nomenava el Segon Xiquet de Bétera. Però Capa conservaria com a sobrenom aquell pel qual era conegut en el poble. Després de la prova, es posà a fer algunes cantaes, anant de mitjaner en algunes ocasions: junt al Muquero al Carrer de Morvedre en València, a on es feien algunes de les millors cantaes; junt a Evaristo per als quintos de Paterna; i una altra volta en Bétera junt al Ceguet de Marxalenes. Mai va ser cap de colla.
Després de la guerra civil de 1936-1939, acompanyà al Muquero, el Xiquet de Bétera, la Blanqueta, el Sardinet i Conxeta la del Mercat, en alguna guitarrà i nit d’albaes, i també a la Serrana i a alguns altres cantadors. Però no solia anar a molts pobles, ni dedicar-se a les cantaes com a cantador d’estil semiprofessional: va ser, com sempre, un gran aficionat que tirava algunes cançons junt als cantadors contractats: en Bétera, les cantaes del mes d’agost, junt a Joano el Xiquet de Bétera i el Sardinet, versant-los Quelo de la Romera, ja que cap dels tres solia versar; i en Burjassot i València. Encara que una volta anà junt a Joano el Xiquet de Bétera a fer una cantà de quintos a la Plana de Castelló.
En distints anys va guanyar tres premis en els concursos de cant valencià organitzats per la Junta Central Fallera de València, l’anomenat Trofeu “Manuel Lahuerta”. L’u i el dotze, l’estil més valent del cant valencià, era el seu estil preferit i el que més “ha castigat” en les cantaes, igual que han fet uns altres cantadors mitjaners coneguts per la força que posaven en cantar dit estil. Una volta, en el trinquet de Bétera, cantaren l’u a porfia tres cantadors beterans: Joano el Xiquet de Bétera, el Sardinet i Capa, cosa que va ser tot un esdeveniment. Capa mai va perdre l’afició, s’acostava a tirar una cançó sempre que sentia com els músics de vent del seu poble assajaven prop de sa casa. Passà els seus darrers anys junt a la família, acompanyat per la seua segona muller i els molts fills que tingué dels seus dos matrimonis. Va faltar l’any 2000.
Capa amb la seua família- Bétera. Arxiu Familiar de Jesús Martínez López, Bétera.
Informació treta del llibre de Carles A. Pitarch Alfonso, Doctor en Etnomusicologia, University of Marylans: MATERIALS INÈDITS PER A UNA ANTOLOGIA DEL CANT VALENCIÀ. València 2011.