Vicent Albenca Mas va nàixer en Manises en 1884. De xiquet va ser femateret i després llaurador tota sa vida, encara que en el camp no cantava mai. Començà a cantar valencianes en les cantaes als dèsset anys, amb el sobrenom d’El Xiquet de Manises, després que el Sabateret el sentira tirar una cançó a la porta de casa durant una cantà i li proposara si volia fer-se cantador d’estil. Els dos estigueren cantant junts uns huit anys, fins que el Sabateret faltà l’any 1909. Cantà en l’Exposició Regional Valenciana aquell mateix any junt al seu mestre, el Sabateret.

Vicent se’n va anar a viure a Benimàmet per l’any 1920, i quan va saber que Àngel Latorre, de Godelleta, que vivia en Manises, havia debutat l’any 1922 prenent el sobrenom d’El Xiquet de Manises —que faria famós— ell, per a distingir-se, ja que no vivia en el seu poble, decidí anomenar-se el Civilet en memòria d’un avi seu que va ser guàrdia civil. Vicent va cantar en les millors cantaes de València —la de la Rosquilleta, les albaes de l’Altar de Sant Vicent Ferrer del Tossal, etc.—, en els pobles de l’Horta de València, la Plana de Castelló i moltíssims altres; també en diverses ciutats espanyoles i altres de l’estranger en països com Portugal, França i Bèlgica, a on amb el seu roll de veu quan estava en els seus millors temps destacava cantant per l’aire de dalt.

El Civilet va ser un cantador de força que no tenia por al cant de l’u i el dotze, del que fugien els grans cantadors. El Civilet posà al carrer i a tothora el dit estil, pel que li donà un gran renom. S’estimava també molt l’u. Llàstima que tenia un vers molt curt i desllavassat. Tampoc va ser cap de colla, ja que sempre anà a les cantaes contractat per altres cantadors: Maravilla i Carabina, el Sabateret, Evaristo i el Muquero, la Blanqueta, i tants altres. Va morir l’any 1972 i està soterrat en Benimàmet.