EL TREMENDO
Francesc March Rosselló, conegut com el Tremendo, va nàixer el 1927 a l’horta de Sant Isidre (València). Des de menut s’aficionà al cant valencià escoltant-lo al camp i en les cantaes. Es va quedar orfe de pare molt jove i hagué d’assumir la responsabilitat familiar, comprant una haqueta per treballar les terres arrendades. Posteriorment treballà molts anys com a carreter, transportant grava i arena per a obres.
En conèixer Consuelo, que seria la seua dona, es traslladà a Paiporta, on viuria tota la vida. Sent encara fadrí, el Requeni el va escoltar cantar mentre treballaven al camp i, en adonar-se del seu talent i de la seua veu forta i ardenta, l’introduí en el món de les cantaes. A partir d’ací començà a cantar amb els grans cantadors de la postguerra: el Xiquet de Bétera, la Blanqueta, Rafelet Tot-heu-saps, la Serrana, el Torrentí, Conxeta la del Mercat, els Xiquets de Mislata, la Xiqueta del Túria i altres.
Adoptà el sobrenom el Tremendo pel seu caràcter valent, arriscat i impulsiu. Era molt apreciat per la seua manera de ser oberta i pel bon cor. Treballant al manicomi de València, els metges observaren el seu bon tracte amb els malalts i el contractaren per ajudar en les tasques del centre. Més tard passà a treballar a l’Hospital General de València, on continuà fins a la jubilació, sempre compaginant la faena amb les cantaes quan els torns li ho permetien.
La seua veu es convertí en una de les més conegudes del cant valencià. Cantà per tota l’Horta de València, la Plana, les Riberes del Xúquer, l’Horta de Gandia i molts altres llocs, sempre al costat dels millors cantadors del moment. El 1971 gravà un disc a Madrid junt al Torrentí i el Xiquet de Bétera, quan aquests ja eren molt majors.
El Tremendo cantant-li a la seua dona al convit de casamant – València 1959. Arxiu familiar de Consol Juan, València.
Continuà cantant fins als últims anys de la seua vida, especialment en la festa del carrer Sant Francesc de Paiporta, que ell mateix havia fundat. A Bétera actua en nombroses ocasions sobre tot a la dècada del 70 del passat segle junt a el Sardino i el Naiet. Podem gaudir de la seua veu en nombroses gravacions en aquesta pàgina.
Una antiga ferida al braç esquerre, causada quan li caigué damunt un carro carregat i li estellà l’os, acabà degenerant en gangrena. Li hagueren d’amputar el braç, i poc després morí, l’any 2001.
Informació treta del llibre de Carles A. Pitarch Alfonso, Doctor en Etnomusicologia, University of Marylans: MATERIALS INÈDITS PER A UNA ANTOLOGIA DEL CANT VALENCIÀ. València 2011.
