Amb el nom popular d’El Xiquet de Manises, que ell va fer famós, va ser conegut Àngel Latorre Lahuerta, destacat intèrpret de cants populars, tots ells valencians, que amb tant de gust cantava. El nostre biografiat va nàixer en Godelleta (Valencia) el dia 5 de setembre de 1898, fill de Francisco Latorre i Gaspara Lahuerta, d’aquella població. En l’any 1923 va contraure matrimoni amb la manisera Carme Martínez López, enllaç matrimonial del qual tingueren diversos fills que no han seguit la trajectòria artística de son pare. Els seus estudis foren els primaris, després dels quals passà a treballar d’obrer, ofici que alternava amb la interpretació d’aires valencians o cant valencià.

          Com ja des de molt jove vivia a Manises, quan va fer el seu debut públic en les cantaes l’any 1922, ho va fer usant el sobrenom d’El Xiquet de Manises, que passejà per Espanya i l’estranger, no obstant l’oposició d’alguns familiars que objectaven per a això el seu naixement a Godelleta. Però ell ho volgué així, ja que començà en Manises i volia Manises com a la seua segona xicoteta pàtria. La casa discogràfica Regal li va impressionar tres discs: El u, que interpretà amb Amparo Rubio la Xiqueta de Burjassot i acompanyament de ronda de corda i vent; El u y el dos, interpretat per ell a soles, també amb l’acompanyament de ronda de corda i vent; i El u y el dotze, com el primer, alternant amb Amparo Rubio i amb acompanyament de la mateixa ronda de corda i vent.

          Formant part de les agrupacions que componien els quadros folklòrics valencians del seu temps, va recórrer les principals capitals d’Espanya, aplegant inclús fins a l’estranger — Paris i Brussel·les, entre altres capitals — a on els èxits foren apoteòsics, i la família guarda interessants fotografies d’aquells temps amb les principals figures del cant valencià. Després seguí actuant en les terres valencianes, principalment en València capital i molts pobles, deixant de fer-ho en la dècada dels anys 1950 al 1960 per una llarga i penosa malaltia que acabà amb la seua vida, faltant en Manises el dia 23 de desembre de 1959.

          La seua família guarda amb entranyable afecte tots els records d’este singular artista del cant valencià, i els manisers el reconeixement a qui, no havent nascut en esta, volgué ser de Manises i va dur el nom de la nostra ciutat pels escenaris d’Espanya i de diverses capitals europees.

Josep Mª Moreno Royo