Josep Maria Moreno Ruíz va nàixer en Museros, en l’Horta de València, l’any 1908, primer fill de Josep Maria el Conillet i Carme la Xaia i per açò darrer i perquè després de passar el servici militar en Cartagena va tindre la pigota —de resultes de la qual li quedaren senyals en la cara i li caigueren els cabells— tots el coneixien en el poble com a el Xai el Ratat. Va ser llaurador, plantador de cebollins, segador d’alfals i pardaliste. Persona intel·ligent, encara que no sabia llegir. Tenia una veu d’or, alta i ardenta. De xiquet sempre cantà. Després ho feia en les reunions, i en el camp plantant cebes sempre estava cantant. Cantava també en els casinos fent alguns bolos, i en les festes de Museros quan es feia el Ball de Torrent o espectacle de cants i balls populars valencians.

           Durant l’estiu anà durant més de quaranta anys a Ródenas, prop de Saragossa, i a Terol, Santa Eulalia del Campo i les Mines de Ojos Negros, a agafar pardalets —caderneres, paixarells, verderols, gafarrons— i després els venia durant l’any en el Clot en València. Enviscava per a caçar pardalets i menjar-se’ls amb els amics. Era molt aficionat a la pilota i marxador en el trinquet de Pelayo, com ho va ser abans que ell Maravilla.

          Un dia molt jovenet, abans d’anar-se’n al servici militar, estava collint taronja, i uns homes que passaven en cotxe el sentiren cantar mentre collia i els impressionà tant que junt al Xiquet de Bétera se l’endugueren a gravar a Barcelona: gravaren albaes i en la placa apareix amb el sobrenom artístic d’El Xiquet de Museros, el seu poble. Fumava molts caliquenyos i no es cuidava la veu. Per això, i per la seua faena que no li ho permetia, no es dedicà mai a ser cantador d’ofici. Este gran aficionat morí en Museros l’any 1971, deixant un grat record entre la gent del seu poble.