Vicent Peris Pastor va nàixer a Paterna (València) el dia 2 de gener de l’any 1904 —mort tràgicament al mateix poble el dia 4 de novembre de l’any 1939—. Fill de Paco y Francesca, va viure la seua infantesa a les Coves del Palau, jugant i buscant-se la vida com tots els crios de la seua generació i condició humil habitants del poble. Començà a treballar de manobre.

          Quan li va entrar l’afició a cantar, abordà tots els estils que corrien aleshores en el panorama artístic espanyol, més mostrà gran afició i habilitat per al cant valencià, que desgraciadament alternà amb l’estil flamenco. I adquirí gran popularitat en el seu poble al ser contractat per a les famoses cantaes de l’època, al costat d’Evaristo, el Muquero, el Xiquet de Bétera i el Ceguet de Marxalenes, que acaparaven la màxima popularitat. Depurà molt l’estil, sobretot en l’u i dotze, el més dificultós d’interpretar, del que feia gala presumptuosament el Xiquet de Paterna, que començaria a ser conegut per el Coixet, a causa d’un defecte físic adquirit de menut en un accident de joc.

          Per l’apreci dels seus coetanis, que tenien com a un orgull que fora fill del poble un dels millors cantadors d’estil, el Xiquet de Paterna estava molt devanit en les cantaes, amb just motiu, ja que no li manifestaven manco apreci els mestres de cant valencià que l’acompanyaven. Pel seu graciós dir en l’estil del cant valencià —més que per la puresa de l’estil aleshores en boca d’Evaristo i el Xiquet de Bétera, màxims conqueridors de l’afició d’aquells temps— el Xiquet de Paterna ocasionava grans i grates disputes entre els aficionats.

          D’estil retallat i graciós, se situava en la forma de cantar antiga dels nostres Carabina, i el Civilet, este últim de Benimàmet, i que segurament tindria alguna influència en les maneres estilístiques de Vicent, que donaria al dir sec d’aquells una gràcia personal que se faria molt popular en tot el Regne de València

          Gravà alguns discos de pissarra a la “Companyia de Gramófono Odeón” i actuà al costat dels millors cantadors de la seua generació i de la generació anterior com Evaristo, el Mujero, el Ceguet de Marxalenes, el Xiquet de Bétera, la Xata de Godella, el Sardinet…

           A més d’un cantador extraordinari, Vicent era també un esmolat versador que aprofitava la relativa llibertat de l’època (Guerra Civil) per expressar algunes de les seues conviccions ideològiques d’esquerres. . L’any 1931, quan es proclamà la II República, Vicent seria un actiu participant en els esdeveniments del seu poble. Fou justament aquesta ideologia la que va fer que acabada la guerra les autoritats militars el condemnaren a 12 mesos de presó, pena que no va complir puix el 4 de novembre de 1939, va ser traslladat de nou a Paterna i va morir afusellat.