Josep Mata Sales va nàixer a Vila-real, en la Plana de Castelló, l’any 1898, De jovenet se’n va anar a viure a València, i treballà corn a forjador per a la Companyia RENFE de ferrocarrils en la desapareguda Estació d’Aragó. També va ser durant uns nou anys conserge d’un casinet en la barriada de Marxalenes, al baixar del pont de Sant Josep, que es deia La Cooperativa. Després de deixar este segon treball i dedicar-se sols a1 de forjador ferroviari, es posà a viure al Carrer Arquebisbe Fabián y Fuero. I en Marxalenes va estar vivint fins a pocs anys després de retirar-se definitivament. Casat amb Dolors Segura, una xica de València, tingueren dos fills: Pep (1921-2007) i Vicent (1931) que no tingueren passió pel cant com son pare.

           Josep Mata va ser molt aficionat al cant valencià des de jove, i vivint en Marxalenes i entrant a ser membre de la Falla dels Carrers Doctor Oloriz-Arquebisbe Fabián y Fuero fundada abans de la guerra civil per Manuel Lahuerta, gran amic seu, requerit per este, va fer molts anys la cantà de la falla els dies de la festa i cantà també en les presentacions de 1es falleres. Va ser el mateix Manuel Lahuerta qui el cridaria després per a 1es cantaes de la Junta Central Fallera, que Lahuerta va instituir en els anys 1940 quan passà a ser membre d’aquella amb el càrrec de contador. Josep Mata cantaria aleshores amb els principals cantadors d’estil d’aquells anys: el Xiquet de Benaguasil, el Xiquet de Bétera, la Blanqueta, el Sardinet de Bétera, Conxeta la del Mercat i altres, 1 gravà amb ells l’any 1956. També va cantar cant valencià en funcions de teatre costumista, junt al Xiquet de Bétera.

          En 1966 el seu fil1 Vicent es posà a viure en la Lloma del Calderer, en terme de Bétera, i Josep Mata, una volta retirat del seu treball de forjador en la RENFE, als seus setanta-dos anys (1970), es retirà de les cantaes, i se n’anà a viure allí cap al 1976. Ací en casa del fill passaria la darrera part de la seua vida, cantant només ocasionalmentt en reunions familiars o d’amics, ì morí allí mateix l’any 1990. Descansa en pau al Cementeri General de València.