Amparo Rubio Marqués va nàixer en València, en el Carrer de Morvedre, el 20 d’octubre de 1910. Sa mare era naixcuda en una barraca de l’horta prop de la partida de Mestalla i son pare, tractant de vaques i vedelles, era de la Manxa. Quan Amparo tenia uns deu anys es traslladaren a viure des de València a Burjassot, perquè son pare es feu allí guarda de camps.

           Conegué des de ben xiqueta el cant valencià en l’ambient familiar i en el poble, i el practicà, tenint com tenia bona veu i gust per a cantar. Quan sols tenia dèsset anys, viatjà l’any 1927 a Barcelona per a participar en emissions radiofòniques i impressionar plaques de 78 r.p.m. junt al Xiquet de Manises i junt al que seria més avant el seu sogre, el Moll, que és qui li va demanar que anara; i, en fi, també junt a Evaristo i al Xiquet de Bétera.

           Amparo es casaria després amb un fill del Moll, de nom Antoni Soriano Martín i conegut com a Toni el Mollet, que era versador i li solia versar a son pare després que faltà el Cabiscol l’any 1928. Toni era també cantador de valencianes. Després que acabà la guerra civil de 1936-1939, Toni el Mollet va estar empresonat, i Amparo i ell passaren moltes penúries.

            Ella, des de 1943, estigué sempre malalta, i per això i per ser prou vergonyosa, cantà sempre dins de casa com a aficionada, no en les cantaes, com la Sabatereta, la Blanqueta o Conxeta la del Mercat. Quan Toni, el seu marit, el deixaren lliure finalment, li quedaren moltes seqüeles en la salut, però sempre estava dispost a traure la guitarra i a versar i cantar. Estant ja en casa, en reunió familiar, li va versar esta cançó a la seua muller, Amparo, que la cantà a l’estil de l’u i dos plena de fonda emoció:

Mare dels Desamparats,

fes un milacre ben fet:

que no vixquen separats

eixa Amparito i Tonet

que prou penes han passat.