Mª AMPARO HURTADO
Mª Amparo Hurtado Dolz
(Alqueria de Cal Bessó – Benimaclet, 1979)
La veu de Mª Amparo Hurtado naix entre l’horta i la memòria, arrelada a la tradició oral valenciana i oberta al batec de nous paisatges sonors. Cantadora d’estil i músic inquieta, inicia el seu camí l’any 1999 de la mà de Josep Aparicio “Apa”, a l’escola del Grup de Danses El Poblet de Godella, on comença a traçar un recorregut marcat per la transmissió i l’escolta.
La seua formació en el cant d’estil es nodreix de mestres com Tatiana Prades, Victoria Sousa “Victorieta” i Jacint Hernández —amb qui rep una beca de l’Institut Valencià de la Música—, i també s’expandeix amb altres llenguatges musicals al costat de Mercedes Sayas (cant modern), Robert Cases (guitarra), Diego López, Aitor Sáez i Eliseo Parra (percussió), així com Mara Aranda (cant sefardita).
Ha format part de diverses rondalles i projectes de música tradicional, i des de 2012 és membre de Sis Veus. La seua veu habita tant els escenaris com les nits d’albades, les mostres de cant d’estil i els espais on la tradició continua viva.
L’any 2023 rep el Premi 9 d’Octubre d’Alboraia en reconeixement a la seua trajectòria i aportació a la tradició musical valenciana.
Ha format part de diferents rondalles i projectes de música tradicional, com el Grup de Danses El Poblet, el Grup de Danses Alimara, la Rondalla Faitanar, la Rondalla Arnadí o el Grup de Danses Realenc, i des de 2012 és membre de Sis Veus, amb qui ha desenvolupat una mirada coral, femenina i compromesa amb la paraula.
Dia del Cant d’Estil 2023, al vers Mariàngels Marqueño Rozalén. Arxiu personal de Mª Amparo Hurtado.
La seua veu ha quedat recollida en treballs com Sis Veus per al Poeta. Homenatge a Vicent Andrés Estellés (2014) i Els dies i les dones (2018), i ha anat deixant rastre en nombrosos projectes discogràfics al llarg del temps: des de M’agraden les onades (2012), de Sergi Trenzano, passant per L’home insomne (2015), de Carles Dénia, Sé de un lugar (2015), de La Banda del Pepo, i Segona mà (2016), de Tomàs de los Santos; Bressolant (2017), El robatori del terme dens Amics de les danses de Guadassuar (2019), Patrimoni Musical de Benimodo (2019), fins a projectes com el documental De coros, danzas i desmemoria (2020) d’Art al Quadrat o Arrel – El mural sonor (2021). Més recentment, participa en Sentimantral (2022), de Malparlat, El violí valencià (2022), de Marta Margaix, Para los que están bailando (2023), de la Rondalla Faitanar, Últimes cançons (2023), de Rafa Xambó i Sortija (2025) de Raquel Cruces.
Habitual de mostres de cant d’estil, nits d’albades i propostes escèniques vinculades a la tradició, ha format part d’iniciatives com Parint versos entre dones, Va de Dones o el projecte educatiu T’ho diem amb una albà dins del programa Rapsodes.
Més que interpretar, Mª Amparo Hurtado habita el cant: el fa present, el comparteix i el transforma, convertint cada actuació en un espai de trobada entre passat i present, entre la veu heretada i la que encara està per dir.
Rondalla de la Societat Musical d’Alboraia. arxiu personal de Mª Amparo Hurtado.
Nit d’Albaes a la Falla la Manta al Coll d’alginet. Al vers Carlos Bahilo. Arxiu personal de Mª Amparo Hurtado.