NAIET DE BÉTERA
Vicent Izquierdo Fuster, el Naiet, naix a Bétera el 7 de desembre 1949. Fill de José Izquierdo Baixauli Naio, i Maia Fuster Ferrer Figuera. Llaurador. És el menut de tres germans, d’ací el seu malnom Naiet.
Va estudiar a l’Escola Pública de l’Albereda. Als nou anys va deixar l’escola i començà a anar al camp per guanyar-se el jornal. Els dies que no hi havia feina si que assistia a classe.
Recorda com amb 8 anys plantaren una falla infantil, Andreu Llisto, Federico Carrasco i ell mateix al carrer Marqués de Dos Aigües cantó amb Sant Ferran. Agafaven les fustes del taller de Dolç dels embalatges de les bicicletes i cartons. Amb una bota de sardines feren la bola del mon. La falla representava un viatge a la lluna. Cada nit, els tocava amagar-la per por a que la furtaren. El mestre Don Paco Badía els donà dos pessetes per a que se les gastaren en coets de ca Rausell per fer més festa.
Des de molt xicotet, és gràcies a sa mare que cantava valencianes, com te el seu primer contacte amb el cant valencià. També sentia cantar a la gent del poble; a la ràdio i en les festes escoltava als cantadors i, ja als 11 anys es llançava a cantar alguna albà amb els amics.
La seua estima per la música el va dur a apuntar-se al 1959 a l’escola de Música de la Banda, que en aquell moment estava en l’actual ajuntament. Començà estudiant el Mètode Eslava però en aquell moment la situació de la Banda era molt precària i molt dies no hi havia classe. Com ja sabem, la Banda acabà desapareixent.
Naiet a l’Escola, cap a 1957. Arxiu Naiet de Bétera.
Naiet d’aprenent al taller, Bétera 1963. Arxiu Naiet de Bétera.
Al 1962 s’apuntà al Frente de Juventudes, al carrer Colon, per a aprendre a tocar la corneta, el tambor i el timbal. Poc despès formaren la Banda de Tambors i Cornetes i començaren a fer actuacions a Bétera, i altres pobles del voltant. A la ciutat de València actuaven a les falles i a setmana Santa del Grau.
L’any següent començà com aprenent de mecànic al taller de Maspi. Per les nits anava a les escoles de Josefa Guardiola per traure’s el graduat amb el mestre Don Paco Badía.
Tenia ell uns 17 anys, quan el tio Quelo el Pelat, que l’havia escoltat cantar, li va dir: —Naiet, vols que parle amb el tio Joano el Cantaor (Xiquet de Bétera) i que t’ensenye a cantar?, seria una llàstima que es perguera eixa veu—. Ell va contestar que sí i uns dies després quedaren amb el tio Joano per a que li
provara la veu. El tio Joano el va acceptar com alumne i a partir d’eixe moment anava a l’horta del Barranquet i asseguts en un marge començaven a cantar. De tant en tant també quedaven a casa del Xiquet de Bétera per assajar.
A les festes de Bétera Vicent anava a escoltar per aprendre i de tant en tant, el deixaven fer una entrà amb el U i dos.
En 1968 entra com a nou alcalde de Bétera Francisco Alufre García i una de les seues primeres mesures va ser recuperar la Banda de Música. Vicent va tornar a apuntar-se a classe i recorda que el primer director va ser el Mestre Blas Sales qui compondria un pasdoble en honor a l’alcalde amb lletra del tio Paco el Xullo. Ell encara recorda la tonaeta ja que, anava cantant-lo darrere de la banda. Els seus primers mestres van ser, el tio Pepe Escudella, Ismael i Enrique Navarro.
Aquest mateix any, amb el tio Joano i el germans Meliton amb la dolçaina i el tabal feren unes albaes a l’alcalde Francisco Alufre i és a partir d’aquest moment quan començaria a anar a algunes cataes amb el Xiquet de Bétera, coincidint amb el Torrentí, el Tremendo i Marieta del Túria entre altres cantadors.
En agost de 1970
debuta com a cantador i versador en les festes de les alfàbegues de Bétera.
Banda de Tambors i Cornetes, Bétera 1970. Arxiu Naiet de Bétera.
El Naiet agafa la base del seu estil del seu mestre, el Xiquet de Bétera. També rep influències del Torrentí i del Tremendo per a després crear el seu propi estil.
Al 1970 van canviar de director la Banda i entrà Manuel Campos Vivó, Vicent continuà amb els seus estudis de solfeig i comença amb la trompa però, al poc de temps va haver de deixar-ho per qüestions de feina ja que, va començar a treballar com a mecànic de maquinària d’obres públiques a la sucursal de València de l’empresa Macmor. Feia nombrosos cursets de mecànica a la central de Madrid i no tenia temps per poder dedicar-se a la música.
Al febrer de 1972 canviaran a l’empresa Aleche en València que en un primer moment estava darrere de la Presó Model i després passà a polígon industrial de la Font del Jarro a Paterna.
Al 1976 es va casar amb Fina Fortes Mainero al seu convit assistiren Joano, Xiquet de Bétera i el Tremendo i, com no podia ser d’altra manera, cantaren. Cosa que recorden amb molta estima tant Fina com Vicent.
Al 1977 deixa la mecànica i comença a treballar al camp i així poder estar a prop de la seua família i de la seua terra.
També al 1977, va intervindre en la pel·lícula Cañas y barro, com a cantador d’albades i comença la seua participació en les edicions de l’Antologia del Cant Valencià, entre les que cal destacar la del Teatre Principal de València (1984) presidit per S.M. La Reina Sofia.
La seua passió per la música el du a formar part del la directiva del Centre Artístic Musical de Bétera amb Juan Antonio Martínez com a president. Després va continuar com a directiu amb la presidència de Francesc Peris i Valls i com a nou director Josep Alamà Gil.
Inauguració del carrer Xiquet de Bétera, 16 de març de 1979. Arxiu Naiet de Bétera.
A l’any 1979 és l’encarregat d’homenatjar al Xiquet de Bétera, quan li dediquen un carrer. Cantaren amb el Naiet: el Sardino, Pilareta i Marieta del Túria.
Ha participat en nombrosos homenatges, entre ells: a Marineta (Mislata, 1988), Marieta la del Túria (Teatre Micalet, 1991), a Manolo Marzal (Aldaia, 1993), i a Pilareta (Palau de la Música, 2007), al Bahilo El Puig 2011).
En l’any 1990, participa a la gravació de Cant d’Estil i Albades al Teatre Micalet, de València; i al 2004, en un CD de Cant Valencià i Albades, patrocinat pels Majorals i l’Ajuntament de Bétera.
És 13 de desembre de 1993 quan al local dels Majors del barri de na Jordana a València es reuneixen un grup de cantadors, músics, dolçainers per formar l’associació de Cant Valencià d’Estil de la que el Naiet, és membre fundacional i a participat des d’aleshores en tots aquells actes organitzats des de l’associació.
En 1995, es grava un vídeo al Palmar de València, i canta en els Jardins Vivers, en la XV Trobada internacional de Música i Dança.
El Naiet ha mantingut sempre una relació especial amb la Falla Gran Via de l’Est de Bétera de la que és un membre destacat. Al més d’octubre de 1995 des de la Falla, li proposen escriure un Himne cosa que accepta i començà la feina al moment.
El dia 5 de gener de 1996 s’integra en la Rondalla de la Falla i comença a tocar la guitarra sota les indicacions del mestre Enrique Doménech. El dia 27 de gener, al finalitzar la presentació de la Fallera Major, s’estrena l’Himne de la Falla. És aquest mateix any, concretament el 13 de maig quan comença a impartir classe de Cant d’Estil a la mateixa Falla.
L’any 1998 viatja a Nàpols (Sorrento) representant a València en el 500 Aniversari dels pobles espanyols.
L’any 2000 presenta la seua lletra de la Jota de Bétera a la Mostra de Cant Valencià i Albades de Bétera, de la que més tard es fa una gravació.
Entrega pergamí amb Himne de la Falla, Bétera 28 de novembre de 1998. Arxiu Naiet de Bétera.
El Naiet imparteix classes de Cant Valencià en Lo Rat Penat de València, entre el 2000 i 2001.
Amb la Rondalla de la Falla Gran Via de l’Est va participar en innombrables actuacions, destacant misses, presentacions i mostres de música tradicional i balls. Va estar en actiu fins finalitzar l’any 2007. Com ja he dit abans, el Naiet és un home amb unes inquietuds musical que li venen des de molt menut i la música, és una necessitat per a la seua vida, com l’aigua per als peixos així que, al 2008 s’integraria a la Rondalla Pensat i Fet de Bétera fins que al finalitzar l’any 2015 deixa totes les seues activitats com a membre de la rondalla i mestre de cant.
Al 2009, canta en la presentació de les memòries del Xiquet de Mislata, al Saló d’Actes de la Beneficència.
Inauguració bust del Xiquet de Bétera, 19 de març de 2010, Bétera. Arxiu Naiet de Bétera.
L’any següent, en la inauguració del monument commemoratiu al Xiquet de Bétera en la Plaça, canta unes albades, acompanyat pels seus alumnes.
No tot han sigut actes de cantaes com les podem viure ara, també ha participat el Naiet en espectacles que combinaven el cant valencià amb altre tipus de cant, cosa que l’ha dut a coincidir amb: Perlita de Huelva, Antoñita Piñuela, Carmen de Castellar, el Gran Pepote, Emilio del Moro, Pepe Darrosa, Rafael Conde (Titi), Rosita Amores o Vicente Ramírez entre altres.
Com podem vorer al llarg del temps, nits d’albades i diverses actuacions per tota la terra Valenciana, que seria llarg de nomenar, han acompanyat la trajectòria d’aquest cantador i versador de Bétera. Ell en la seua memòria guarda un fum d’anècdotes i històries que és un autèntic plaer poder escoltar però a més a més, el Naiet és un home ordenat, meticulós i sobre tot generós, que durant dècades a tingut la paciència d’anar anotant a la seua llibreta pràcticament tots els actes que realitzava. Aquesta llibreta és un autèntic diari històric del Cant Valencià, amb les dates de les actuacions, el lloc i en molts casos qui actuava. Pot resultar un excés d’informació per algunes persones però crec, que reproduir-la tal com està ens dona una idea de com és la vida artística d’un cantador professional. També podem observar com va passant el testimoni de generació en generació. Poc a poc el Xiquet de Bétera dona pas al Naiet de Bétera i dècades després, és el Naiet de Bétera qui dona pas a Xavier de Bétera. Tota aquesta relació està a la disposició de tot aquell que la vuiga consultar a l’apartat de documentació amb el títol de Diari d’un cantador. El Naiet de Bétera.
La seua generositat no acaba ací, el Naiet va tindre la genial idea de comprar una gravadora en la ferreteria de Pepito Cabrerote l’any 1973 i començar a gravar les cantades en les que participava deixant-nos per a la resta de la humanitat, un patrimoni sonar de incalculable valia. Moltes hores de treball hem dedicat durant l’any 2024-2025 per a digitalitza i ordenar tot aquest llegat que és la base d’aquesta pàgina de Cant Valencià. Tant Vicent Izquierdo Fuster com jo mateix, esperem que tothom puga gaudir d’aquestes veus com nosaltres ho hem fet.