Antoni Féix Gayán va nàixer al Puig de Santamaria al 1890 en una família humil. Des de xiquet va tindre molta afició cant valencià i un talent extraordinari per a versar. Els amics, per ser molt xirigoter, de xança li tragueren el sobrenom d’El Ruc, amb el qual seria conegut com a cantador i versador en el poble i altres llocs de la rodalia.

El Ruc del Puig va ser un bon cantador d’albaes tenint en compte que el Puig és el poble del mencionat cant, i fon també versador de bona talla que competia amb els cantadors de València més famosos sense quedar al marge.

Cantà en Puçol molts anys en els Mayos, es adir, les albaes en la matinada de el u de maig, junt al seu germà Sixto, més jove que ell. Tonet també cantava d’estil, però, sent llaurador tota la seua vida i obligat pel camp, no pogué dedicar-se a les cantaes més que en el seu poble i en els dels voltants. Com a versador el Ruc tenia el clàssic sentit del versar correcte en quant a mètrica i rimes consonats i va destacar en un temps de molt bons versadors i cantadors en el cant valencià. A causa del dolor d’arrancar-li un queixal, que li pegà al cap i no pogué resistir, va faltar l’any 1940, amb gran pesar per a tots els aficionats.