VICENT EL MONO
Vicent Asensi Navarro -Vicent El Mono o El hermano-, fill de Vicent Asensi Martínez (Sento El Mono) i de Juana Navarro Pérez, va nàixer a Bétera, al 1914. Des de ben xicotet escrivia versos i versos, i ho feia més en castellà que en valencià. Per mig del seu sogre (Agustín Eixea, Santa), que coneixia als grans cantadors -el Xiquet de Bétera, el Sardino, Conxeta la del Mercat i la Blanca-, va començar a versar a l’oït, tant en valencià com en castellà.
Agustín tenia una gran amistat amb ells i això propicià que cada diumenge que tenien lliure vingueren a Bétera a casa d’Agustín, on passaven mig dia cantant i versant. I versava a les cantades i als retaules de Bétera; altres vegades, quan els cantadors actuaven en altres pobles, també anava Vicent amb ells i, per suposat, sempre acompanyat pel seu sogre i el seu fill Karoli.
En sa casa sempre tenia fulls solts escrits per tot arreu, en quadernets xicotet; eren versos que escrivia per plaer. Va escriure en molts llibres de festes dels Majorals i Orbreres fins a l`any 1973; escrivia per a llibrets de falles, versava als cantadors i, de vegades, en altres pobles. Va faltar el 28 de maig de 1988.
Hi ha una anècdota de Vicent El Mono i el Sardino, en una cantada, en l’última que cantaren, versava Vicent al Sardino i ho feu en castellà. Els versos deien, més o menys: “Nos iremos todos en bloque a celebrarlo” i el Sardino, sense adonar-se`n va passar la paraula “bloque” al valencià, cantant: “Nos iremos todos en atabó a celebrarlo”.